Té CDs penjant d’un fil a la façana

i una malla blava que sostè

mig metre de balcó a punt de caure.

Ella malviu un pis per sota meu

darrere els porticons d’un marró antic

i cortines de fil esgrogueïdes.

que fa córrer només de tant en tant.

Sospito que aquest món, que la ciutat,

ja li causa una certa indiferència.

Té els cabells massa bruts i massa blancs.

(la bata no sabria dir si és grisa).

I una gropa que li tiba el cap avall

cap al carreró – també gris – sense sortida.

El cos duu una lleu inclinació

(com la façana)

que ella aprofita per mirar qui passa.

Dansa el reflex dels sis CDs als ulls.

Hi ha una premonició en aquesta llum.

Parrupen els coloms com vells malalts.

S’hi caguen quatre metres més amunt.