Darrerement, vaig tard. Ja ho he dit altres vegades. Em sento viure de manera anacrònica. No li dono gaire importància. Acullo les informacions que m'arriben com si fos una presonera a qui, després d'anys de reclusió, li porten el seu primer diari. Gràcies a l'extraordinària plataforma de Filmin que mai em canso de recomanar, avui [...]
Avui estic decidida a propulsar-me a la feina sense entrar a cap xarxa social. He superat amb nota el moment d'apagar el despertador i, sense més temptacions, deixar l'aparell a la tauleta de nit. M'he alçat, he preparat un ou poché amb verduretes i he esmorzat mirant com Barcelona s'alçava gris a través de la [...]
Potser per prudència, por o autoconsciència de les pròpies limitacions, fa dos anys vaig deixar d’impartir tallers d'escriptura creativa. Vaig dir-me a mi mateixa que no era ni una gran pensadora, ni una bona escriptora, ni una mestra brillant i vaig abandonar les aules com qui intenta deixar de fumar pensant que no hi està [...]
Què significa en veritat tenir records? Una campana buida toca a passat, i totes les figures del pessebre a la llum del celobert del pis antic, solemne, es deixondien frisoses d’anar a plaça, que el Nadal era ja prop, clar i entelat. (fragment d'Elegia a Vallvidrera, de Joan Vinyoli) En el marc de la Nit [...]
Sempre tinc el mal costum de veure per on podria millorar la realitat. Imaginar escletxes per on fer passar més llum, pensar com seria el present si no tingués fred als peus i un llarg etzètera de raonaments que no em condueixen mai enlloc, més enllà d’escriure algun poemet de tant en tant. Avui no [...]
Existeix una poesia “femenina”, més enllà d’aquella escrita per dones? Cal seguir-nos tractant com un col·lectiu a qui cal donar visibilitat –peixet- de tant en tant? Aprofitant l’aparador de La Casa del Llibre, que m’ha convidat a 2 jornades de POESIA EN FEMENÍ (dimarts 3 de novembre a Barcelona i dimecres 11 de novembre a [...]
Impotència. Pudor. Vergonya. Fins i tot he sentit culpa per no aixecar-me del sofà i anar a ajudar els refugiats que campen per les nostres pantalles del televisor, culpa per no sortir al carrer cridant com una esquizofrènica que veu la ciutat en flames i corre cap al mar. He sentit la necessitat d'escriure o de deixar [...]
Només en Florenci Salesas podia fer un film com aquest, "en tensió entre la cosa graciosa i la més terrorífica, sense que quedi gaire clar quan comença l'una i quan l'altra". En un dels intercanvis d'opinions després del rodatge llampec, en Florenci, amb la clarividència que el caracteritza, em va deixar anar que el poema ja [...]
Un homenatge poètic al "Risorio de Santorini", el múscul que ens fa somriure.
És veritat. Ni una gota de vi vaig provar a Cuba. Potser n'hagués trobat algun de bo (de contraban), però m'hagués perdut compartir el rom que tan contents es posen els cubans d'oferir-te. Mai he estat de super alcohòlics, però reconec que en aquella illa tot té un gust diferent: el pa que es passeja [...]
