Pianto

La paraula ferida de la poeta Sílvia Bel Fransi i la guitarra acompanyant d’Isabelle Laudenbach són només un dels canals per fer aquest viatge curatiu a través del llagrimal. Després hi ha la clown, la percutiva, l’espantada, la burlona, l’enfadada, la tribal. Perquè hi ha moltes maneres de plorar, i de plorar-ho bé. Dramatúrgia: Sílvia Bel Fransi i Isabelle [...]

By | 20 March del 2018|Somriure|0 Comments

Matí per a ser pulcra

Que senzill ser veritat com el marc perimetral que enquadra aquest matí sense tèrmits, decapat. És de cirerer l'olor de la fusta de les tombes que ja no creua el carrer Travessera de Les Corts. Les persianes de bambú emanen un lleu aroma de crema d'afaitar. Encara omplo els pulmons i respiro aquest sepulcre de [...]

By | 30 July del 2016|Escriure|0 Comments

Poetes emergents al Tria33

Què passarà amb els classificats com a "joves poetes" quan deixem de ser joves? Lliures d'etiquetes, deixarem d'estar emparats per la nostra joventut. La nostra poesia quedarà nua de nou i haurà de defensar-se des d'altres preceptes. M'agradarà molt veure'ns créixer. Mentrestant, el programa Tria 33 ha recollit l'esperit d'una generació que surt al balcó perquè corri l'aire [...]

By | 10 February del 2016|Somriure|0 Comments

¡Que mi alma se llene de loro!

Potser per prudència, por o autoconsciència de les pròpies limitacions, fa dos anys vaig deixar d’impartir tallers d'escriptura creativa. Vaig dir-me a mi mateixa que no era ni una gran pensadora, ni una bona escriptora, ni una mestra brillant i vaig abandonar les aules com qui intenta deixar de fumar pensant que no hi està [...]

By | 30 December del 2015|Viure|0 Comments

Santa Llúcia i l’Esperit de Vinyoli

Què significa en veritat tenir records? Una campana buida toca a passat, i totes les figures del pessebre a la llum del celobert del pis antic, solemne, es deixondien frisoses d’anar a plaça, que el Nadal era ja prop, clar i entelat. (fragment d'Elegia a Vallvidrera, de Joan Vinyoli) En el marc de la Nit [...]

By | 13 December del 2015|Viure|0 Comments

Crònica d’El Pati Blau

Sempre tinc el mal costum de veure per on podria millorar la realitat. Imaginar escletxes per on fer passar més llum, pensar com seria el present si no tingués fred als peus i un llarg etzètera de raonaments que no em condueixen mai enlloc, més enllà d’escriure algun poemet de tant en tant. Avui no [...]

By | 2 December del 2015|Viure|1 Comment

Senyoreta Sílvia

Només en Florenci Salesas podia fer un film com aquest, "en tensió entre la cosa graciosa i la més terrorífica, sense que quedi gaire clar quan comença l'una i quan l'altra". En un dels intercanvis d'opinions després del rodatge llampec, en Florenci, amb la clarividència que el caracteritza, em va deixar anar que el poema ja [...]

By | 7 October del 2015|Somriure|0 Comments
Load More Posts