ginebra-mapa-poesia

Tot és tancat aquest matí a Ginebra.

Algú ha volgut que fos aquí avui

al carreró més fosc on s’estretia

el so insistent i dur de les campanes.

 

Devots de Jean Calvin cantaven al seu Déu

i uns passos enllà un porticó

deixava entrar un home amb bicicleta.

“Evangelical Lutherian Curch”,

deia la placa a sobre de la pedra.

 

Ressons de veus totes pregant alhora

i cap pregant per mi

ni per aquest batec accelerat

que no troba religió que l’alleugeri.

 

Entro a la capella Jean Calvin:

tots són més aviat rossos i blanquets.

Comença el primer salm sobre Israel

i de seguida enyoro

poder canviar d’espai,

cap a la pell dels negres

a qui els brilla la veu.

 

Surto al carrer de nou.

Ja sóc a fora.

Comencen a muntar-se les terrasses.

Els ulls se’m tanquen.

L’insomne que ara sóc

vol que canteu més fort

per no sentir com marxes.