Project Description

Diari de Girona

Text: Carles Duarte (poeta)

Viure és, en part, cercar la mà que ens transmet la calidesa que ens manca i comprendre, sovint no pas sense dolor, que un dia ja no la tindrem a prop, que no hi serà. Des del naixement ens aferrem a altres per, ajudant-nos-en, enlairar-nos. Sempre sols, sempre conscients de la necessitat de sentir-nos acompanyats. La poeta Sílvia Bel Fransi escriu: “-Esperes algú?/(“Sempre espero algú”/ voldria contestar a la cambrera).” Fràgils, efímers, vulnerables, la vida és una promesa que mai no acaba de complir-se i que ens abandona a les valls ombrívoles de la nostàlgia. Bel ens diu: “L’adéu decreta:/ “ha guanyat la nostàlgia/ contra la pena”. Ens empeny l’impuls de plenitud i aprenem a deixar anar, a deixar enrere, esquivant la temptació de resistir-nos a l’erosió del temps. Anhelem posseir però la possessió és una percepció enganyosa perquè tot passa per nosaltres d’una manera fugissera.

Per llegir la crítica sencera accediu AQUÍ.