Que senzill ser veritat
com el marc perimetral
que enquadra aquest matí
sense tèrmits, decapat.

És de cirerer l’olor
de la fusta de les tombes
que ja no creua el carrer
Travessera de Les Corts.

Les persianes de bambú
emanen un lleu aroma
de crema d’afaitar.

Encara omplo els pulmons
i respiro aquest sepulcre
de la casa que aviat
ja no serà la meva casa.

ser-pulcra