hoolingan1

Sisplau, aneu seient, que això comença.
Així, molt bé, sense donar-vos cops.
Beveu d’un glop la gerra de cervesa.
Tibeu dels fils de l’arc dels pantalons
per mostrar al món que allà hi teniu paquet.
– Oh! Quina meravella!

Escupiu i brameu fent tocs al pit
(volem saber qui mana a dins del grup).
Aneu mutant a gamba i enrogint
sota aquest sol que us torna jeperuts.

Beveu, beveu, que el món sembla que acaba.
Ja esteu a punt per eructar a la plaça?
Treieu-vos el monyó de la bragueta
i apunteu ben lluny, cap a la llauna.
Oh! Llàstima! Els costa precisar…

Però aplaudiu igual.
Passeu, passeu, que això ja va de baixa.
Gitanes, albaneses, sèrbies, síries,
feu un pas endavant fora de l’ombra,
sortiu de les porxades.
Per pietat, llenceu una moneda
a aquesta pobra gent
que es dóna cops al pit.

Els surt la sang pels ulls,
com al mico filós
que els té ben segrestats
el seu trist esperit.