Finding-Vivian-Maier-blocDarrerement, vaig tard. Ja ho he dit altres vegades. Em sento viure de manera anacrònica. No li dono gaire importància. Acullo les informacions que m’arriben com si fos una presonera a qui, després d’anys de reclusió, li porten el seu primer diari.

Gràcies a l’extraordinària plataforma de Filmin que mai em canso de recomanar, avui he pogut veure el documental “Finding Vivian Maier”, estrenat ja fa un parell d’anys. La història arrenca quan un jove compra en una subasta unes caixes plenes de carrets sense revelar. Procedeixen d’una tal Vivian Maier, morta recentment i de la qual no n’han sentit mai a parlar en els cercles artístics. Desconcertat, el jove comença a estirar del fil per saber qui era aquella fotògrafa excepcional i descobreix que havia estat maniadera, passant de casa en casa, de família en família, com una fugitiva que escapa d’un passat obscur.

Reservada, observadora, severa a voltes amb els nens, excèntrica, espantadissa, solitària, durant més de trenta anys va retratar amb tendresa i sentit de l’humor la misèria i generositat humana sense positivar-ne els negatius.

Des del forat obscur de la seva càmera, semblava que hagués estat buscant, incessant, respostes a algun turment del passat. El mirall de la cruesa de la vida potser li retornava un bocí de la pau que, per justícia, pogués compensar la convulsa vida interior. Suposo que a través dels rostres obsens, alegres, desfigurats; així com també dels gestos d’amor o de despreci, anava traçant el puzle complexe de l’existència.

El seu síndrome de Diògenes la va fer acumular tones de diaris que no havia tingut temps de llegir. La majoria contenien titulars esgarrifosos. “Ho veieu?” Interpel·lava als seus nens. “Ja us ho deia jo”. Què veia ella que no veiem els altres? On volia anar a parlar amb els centenars de milers de fotogafies sense revelar? Sense cap pretensió de trascendir, ni de mostrar el seu art amb el qual assolir un estatus, aquest secret se’l va endur a la tomba. Esplendorosa llibertat. Apogeu artístic de la incontinència creadora.