Viure, escriure i somriure

1982. De les muntanyes, em porten a néixer a Barcelona. Creixo amb l’estranyesa de qui sempre se sent sola, fins que començo a reproduir-me en llibres de poesia.

A “L’esbós” (2010) vaig alliberar el crit de l’amor lèsbic. A “Fila índia enfora” (2012) vaig desprendre’m de la rebel·lia silenciada. A “Lluíííís” (2015) se’m va escapar aquell somriure que acompanya el dolor. L’humor suau com a alternativa de supervivència.

Trenta-cinc anys després d’haver nascut, he volgut córrer el risc de mirar-me als ulls. He abandonat tota pregunta, tota resposta, i m’he deixat anar al més difícil que, per ventura, és el més senzill: el buit, el gran misteri, la perfecta paradoxa, el dubte definitiu.

El meu darrer llibre “Deixar anar. Soliloqui en mi sostingut” (2018) és una versió de llibertat. Escric per dir adéu al masoquisme i l’angoixa dels amants. Poemes que s’acomiaden de la mutilació i la tortura moral. Sense ànims de venjança. Només de commoció.

Festivals destacats:

Kosmopolis 2017. Amb l’espectacle A CEGUES.

Festival de Poesia de Barcelona.

Festival de Poesia de Sant Cugat.

Festival de Poesia de Caldes d’Estrac. Poesia i +.

Artistes destacats amb qui he col·laborat:

Sílvia Comes (amb qui hem fet els espectacles Esperit de Vinyoli, Aparaulades amb Espriu i Aparaulades amb les dones)

Xavi Lloses (performance sobre el Canvi Climàtic al CCCB)

Clara Peya (espectacle Bones vibracions)

Txell Sota (Sisterhoods)

Isabelle Laudenbach (Pianto)